BEWILDERING
Source: 567
Be‐wil″der‐ing (�), a. Causing bewilderment or great perplexity; as, bewildering difficulties. — Be‐wil″der‐ing‐ly, adv.
Source: 567
Be‐wil″der‐ing (�), a. Causing bewilderment or great perplexity; as, bewildering difficulties. — Be‐wil″der‐ing‐ly, adv.