DEFIANT

Source: 567

De‐fi″ant (?), a. [[Cf. F. défiant, p. pr. of défier. See Defy.]] Full of defiance; bold; insolent; as, a defiant spirit or act. In attitude stern and defiant. Longfellow. — De‐fi″ant‐ly, adv. — De‐fi″ant‐ness, n.