DISSUADER
Source: 566, 567
dissuader. Dissuader, n. one who dissuades or discourages
---
Dis‐suad″er (?), n. One who dissuades; a dehorter.
Source: 566, 567
dissuader. Dissuader, n. one who dissuades or discourages
---
Dis‐suad″er (?), n. One who dissuades; a dehorter.